Hi ha molts poemes dedicats a les mares, per les mil i una coses que fan per nosaltres, però en canvi pels pares no en soc conscient d'haver-ne vist cap. Jo li dedico aquest al meu pare, i a tots aquells que es preocupen per nosaltres des del moment de la nostra concepció, perquè son una part molt important de les nostres vides.
MON PARE
"Una bombolla d'escalfor m'envolta, m'abraça.
Mai ningú em cuidarà i em mirarà com tu.
Mai qüestionaràs si m'equivoco.
Sempre elevaràs i faràs públics els meus èxits.
Mai faltaràs si et demano,
és urgent qualsevol insignificança.
Tu correràs per donar-me el món,
tu estaràs al meu costat quan et necessiti,
i quan no també.
Mai, ningú ni res, podrà allunyar-te de mi.
Mai, res ni ningú, podrà treure'm del teu costat.
Perquè no hi ha distància,
no hi ha repte,
no hi ha entrebanc
que pugui esquinçar el nostre afecte.
No hi ha en aquest món,
ni a cap altre,
cap força, cap fet,
que et llevi del meu costat.
No hi ha res,
cap fet, cap força,
que em llevi de la teva falda.
Perquè, no hi ha res,
cap força, cap fet,
que pugui llevar
un pare de la seva filla."
