“Era una nit plena d’estrelles,
Vaig somniar amb tu; tu eres la lluna
I jo et mirava des de el balcó.
El teu somriure em va enlluernar
I de cop i volta
El meu cor et va seguir.
Volaves per recons estrets
Entre la lluna de València
I els núvols del fred hivern.
En un moment
De màgica distracció
Tu vas desaparèixer,
Jo et buscava,
Jo no et trobava.
On t’hauràs ficat?
Jo em preguntava.
Nit rere nit
Mirava el cel i tu no hi eres.
Setmana rere setmana
mirava el cel
i tu t’amagaves.
Mes rere mes
Mirava el cel
I no et torbava.
De sobte
Una nit vaig començar
A veure les estrelles,
Brillaven, i n’hi havia de noves.
Em somreien i em miraven,
Senyalaven cap a un racó
Tot ple de núvols.
Els núvols també reien,
També em miraven,
A mesura que poc a poc
Es van anar allunyant
I van deixar un cel net,
Un cel il·luminat
Per una gran llum blanca.
Eres tu,
I el teu somriure.
Eres tu,
I la teva bellesa.
Eres tu,
Tu que em vas embruixar
Tu que te’n vas emportar
La meva ànima,
Tu que em tens posseïda.
En veure’t
Vaig voler agafar-te,
Vaig voler arribar...
... Allà on tu eres,
Però no ho vaig aconseguir.
Tu te’n reies,
Em feies burla.
Jo desesperada
Vaig començar a fugir,
Corria lluny de tu,
Plorava per tu,
Patia per tu,
I tu continuaves rient,
Em seguies
Per veure el meu turment,
Només volies
El meu patiment.
Jo corria,
M’allunyava,
Tu em seguies.
Jo plorava i cridava
I tu continuaves,
Et demanava que marxessis
I et suplicava que em deixessis.
Quan et vaig voler
Tu et vas amagar
I ara que t’odio
Em persegueixes.
Vaig decidir posar
Punt i final,
Vaig córrer a la platja
I em vaig ficar a dintre del mar.
Sense volar tornar a la vida
Em vaig ofegar.
Ara, cada nit
Que la lluna
Es a sobre del mar
Es sent una noia plorar.
Això va ser un somni,
Però no dubtis la veritat:
En despertar-me l’endemà
Tots els meus llençols
Eren mullats,
Vaig tastar aquella aigua
Que va caure a terra,
I ja ho pots imaginar,
Era salada com l’aigua del mar.
A la nit següent
Quan la lluna vaig mirar
Les meves orelles
No van sentir pas un plorar,
Era el dolç cant
De la noia amb la que havia somniat,
Que explicava la seva història
I el seu trist final.”
Torna al índex d'escrits
