La meva intenció era mantenir el bloc actiu amb novetats, notícies i bla, bla, bla. Porto 15 dies i tinc la sensació de que no he aconseguit allò que em proposava. Però, si una cosa tinc, és que soc persistent.
Aquests dies m'han preocupat diversos temes, com a qualsevol. La "Crisi", tothom en parla. Em nego a seguir la corrent. Però malgrat que ho vulgui viure de forma diferent, acabo pensant en el banc, els diners; l'habitatge; polítiques socials i, per proximitat en polítiques juvenils.
He estat neguitosa. Encara ho estic. Com pot viure algú en aquest món sense patir estrès?
Tothom desitja millorar, i una cosa porta a l'altra, és un peix que és mossega la cua: Millores laborals, augment de sou, augment d'estatus a la feina, socialment, augment del poder d'adquisició, benestar a la família; Això et porta voler millorar la llar: adquirir un nou habitatge, desprendre't de l'antic, tantejar els bancs, negociar amb ells, vigilar que no et prenguin el pèl, aconseguir el que necessites amb les condicions justes, preveure el futur, calcular les despeses, prendre decisions, i finalment adquirir la millora què, et farà continuar treballant, intentar que t'augmentin el sou.... i tornar a començar la roda.
Paral·lelament, en el dia a dia, mires les notícies, les llegeixes o les escoltes: "CRISI". "Crisi" "cRisi" "crIsi" "criSi" "crisI" "crisi", pots triar la que millor t'agradi. Però... només se'n parla d'això, i de morts en aquest país i catàstrofes en aquell altre, i aquest polític a dit això i l'altre a respost aixó altre, Vaga aquí i vaga allà, però... ki és que fa alguna cosa? qui és que surt de casa seva per ajudar al veï? o simplement fer-li costat? qui és el qui va a parlar amb els polítics? i quin polític dona ordres als tècnics per sostenir la situació? i quan de temps falta perquè aquesta societat que hem construit, on tothom és mira el melic, ple d'ostentació faci un catacrac??? I el què més m'amoïna és...
.. I després, què?
Aquests dies m'han preocupat diversos temes, com a qualsevol. La "Crisi", tothom en parla. Em nego a seguir la corrent. Però malgrat que ho vulgui viure de forma diferent, acabo pensant en el banc, els diners; l'habitatge; polítiques socials i, per proximitat en polítiques juvenils.
He estat neguitosa. Encara ho estic. Com pot viure algú en aquest món sense patir estrès?
Tothom desitja millorar, i una cosa porta a l'altra, és un peix que és mossega la cua: Millores laborals, augment de sou, augment d'estatus a la feina, socialment, augment del poder d'adquisició, benestar a la família; Això et porta voler millorar la llar: adquirir un nou habitatge, desprendre't de l'antic, tantejar els bancs, negociar amb ells, vigilar que no et prenguin el pèl, aconseguir el que necessites amb les condicions justes, preveure el futur, calcular les despeses, prendre decisions, i finalment adquirir la millora què, et farà continuar treballant, intentar que t'augmentin el sou.... i tornar a començar la roda.
Paral·lelament, en el dia a dia, mires les notícies, les llegeixes o les escoltes: "CRISI". "Crisi" "cRisi" "crIsi" "criSi" "crisI" "crisi", pots triar la que millor t'agradi. Però... només se'n parla d'això, i de morts en aquest país i catàstrofes en aquell altre, i aquest polític a dit això i l'altre a respost aixó altre, Vaga aquí i vaga allà, però... ki és que fa alguna cosa? qui és que surt de casa seva per ajudar al veï? o simplement fer-li costat? qui és el qui va a parlar amb els polítics? i quin polític dona ordres als tècnics per sostenir la situació? i quan de temps falta perquè aquesta societat que hem construit, on tothom és mira el melic, ple d'ostentació faci un catacrac??? I el què més m'amoïna és...
.. I després, què?
