de les coses humils,
i acosteu, com infants temorosos,
els llavis i el cor al Nadó del Portal
i ja per sempre restareu ancorats
a la platja de llum de la Nit de Nadal,
amb les vels a punt
per recòrrer cada any
els blaus camins de la nit més intensa.
Miquel Martí i Pol
Fragments de poemes
- Pel foc esbrinareu
què hi ha dins de vosaltres.
Estima i viu cada instant en les coses.
No es repeteixen els colors
ni les veus es repeteixen.
No la suavitat de la fruita:
la teva suavitat,
humida i tremolosa
sota les mans lleugeres.
Puc predicar-vos amb les vostres mateixes paraules:
fugiu del cristianisme de les coses,
paganitzeu de nou tots els afectes,
car per assolir la bellesa
us heu de despullar de prejudicis
i viure amb els ulls ben oberts
i amb els sentits tensos com un crit.
Llavors recobrareu el tacte de les coses lleus
i les vostres mans seran de vent i de llum.
Voldria esbrinar els secrets
de les cambres de les dames
i estimar-les totes, fins
les que fossin maridades.
I el que compta és l'esforç de cada dia
compartit tenaçment amb els qui creuen
que cada gest eixampla l'esperança,
que cap dia no es perd per als qui lluiten.
Quan sigui mort, merda pels vius i a rengle!
Aquesta gent loquaç i adelerada
que, sense esforç aparent,
separa el bé del mal
i amb un índex feixuc i reptador
aplica càstigs i anatemes.
Aquesta gent tenaç, que fa negocis
i que els defensa amb urc i, a poc a poc,
esdevé lletja i agressiva i trista.
Ai, quin pes tan feixuc,
quin mal gust a la boca.
Per sobreviure ens malvenem la hisenda
i per veure-hi més clar ens llevem els ulls
a cada cantonada.
No us deixeu estovar
massa per la tendresa.
Sigueu morigerats en el menjar.
Però si alguna noia
se us abalteix als braços,
estimeu-vos-la amb fúria,
com algú que se sent acorralat
dins una cambra fosca.
Ara pots despullar-te sense por
i amoixar-te les sines. Mentrestant
jo faré foc en un racó de platja
per si tens fred, després de fer l'amor.
D'aquest estiu no en vull recordar més
que la mirada de complicitat
d'una veïna que prenia el sol
ben nua i va somriure complaguda
quan va adonar-se que la contemplava.
Tots els camins són bons per fer camí.
L'heura dels dits detura el pas del temps
i no hi ha espai que no omplin els teus pits
turgents i erectes, les cuixes i els malucs.
Apropo els llavis als teus llavis molls
i compassadament respiro amb tu.
m'omplo la pell de dibuixos obscens
i tu hi ets, Marta, en tots. Minuciós
et ressegueixo sines i malucs,
el ventre lleu i el sexe ardent i obscur
amb la punta dels dits extasiats.
¿Qui sinó tots —i cadascú per torna—
podem crear des d'aquests límits d'ara
l'àmbit de llum on tots els vents s'exaltin,
l'espai de vent on tota veu ressoni?
Públicament ens compromet la vida,
públicament i amb tota llei d'indicis.
Serem allò que vulguem ser. Debades
fugim del foc si el foc ens justifica.
Terra —no somnis—
i també mar immensa:
coses tangibles.
I una llengua comuna;
i la gent que la parla
Bastim murs que ens preservin de tota estrangeria.
Caldrà refer el present
si volem sobreviure'ns
L'essencial es diu amb senzillesa
Però la vida sols es diu vivint-la
Un gust de sexe als llavis i a la pell
Des d'aquesta aspra solitud et penso.
Ja no hi serà mai més quan treguin fulles
els pollancs que miràvem en silenci
des del portal de casa. / Tantes coses
se m'han perdut amb tu que em resta a penes
l'espai de mi mateix per recordar-te. /
Però la vida, poderosa, esclata
fins i tot en un àmbit tan estricte.
Tu ja no hi ets i els pollancs han tret fulles,
el verd proclama vida i esperança
S'esmena el viure amb més viure.
No t'assenyalis fites: fes camí.
Uns dies passen
més lentament que els altres.
Són fugacíssims
aquells que em véns a veure;
els altres mai no acaben.
Ara que els indigents són només pobres
tot és molt més senzill pels poderosos
que ja ni cal que tinguin consciència.
Pel que fa a l'ordre, el garanteix el fet
que tot sigui comprable, o, si més no,
com diuen els prudents, negociable.
Als qui vindran més tard, els tocarà
de fer foc nou, si poden.
Miquel Martí i Pol
