Ragen els ulls sagnant
angoixes dins de l'ànima.
Desesperació per una resposta
que potser mai arribarà.
Una pedra que s'esmicola
en mil escletxes.
Vasos sanguinis que s'inflen
i es desborden de sentiments.
Ràbia continguda
que empeny la porta del cor.
I tot s'acaba,
en una gota
platejada i salada,
fràgil com un vidre
que xiscla estrepitosament.
19 / Gener / 2005
Torna al índex d'escrits
